dijous, d’octubre 18, 2007
dijous, de setembre 20, 2007
De Wikipedia, la enciclopedia libre
El toro Apis: Saqqara. Louvre
Apis, dios solar, de la fertilidad, y posteriormente de los muertos, en la mitología egipcia.
Nombre egipcio: Hap, Hepu. Nombre griego: Apis, Epafos.
Iconografía: Toro u hombre con cabeza de toro, con el disco solar entre sus cuernos.
Hijo de Isis, como vaca, fecundada por un rayo del Sol.
El toro Apis era sagrado en el antiguo Egipto. Desde el Imperio Nuevo se le consideraba el ba de Ptah, luego de Osiris, y más tarde de Sokar. Por esto último, llego a considerarse una de los integrantes del panteón de dioses egipcios asociados con la muerte.
Existía una tradición muy importante relacionada con su muerte, momento en el cual se realizaba una celebración, dado que existía la creencia de que renacería. Tras un período de luto de sesenta días, mientras que era embalsamado, se enterraba el cuerpo del buey, y en ese momento los sacerdotes de Ptah le buscaba un sucesor. Al encontrarlo, se realizaba otra festividad.
Fue adorado en Menfis, desde épocas de las primeras dinastías, como dios relacionado con la fertilidad de los rebaños, el Sol y el dios del Nilo. Su culto pasó a Alejandría en la época de los ptolomeos, siendo muy popular entre griegos y romanos. Ptolomeo I Sóter introdujo el culto a Serapis, dios sincrético, con elementos mitológicos griegos y egipcios.
EL escarabajo sagrado
Un buen libro para mirar la Guerra de Troya de manera más moderna y logica.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/57123
dimarts, d’agost 07, 2007
El marc general egipci sobre els seus mites compren, com a mínim, tres explicacions sobre la creació:
- Els nou deus de l’Heliòpolis.
- Els vuit de l’Hermòpolis
- Ptah, l’artesà, deu de Menfis, capital tradicional d’Egipte
A tots ells se’ls va atribuir la creació de l’univers, i els seus respectius sacerdots van voler aixecar els temples en el lloc exacte on es va produir la creació.
El senyor autocreat
El primer mite va ser mencionat per primer cop en Els texts de les piràmides i afirma que el creador suprem va ser Atón. Atón, deu solar, era una variant del gran deu Ra, i els seus noms es van arribar a combinar per formar Ra-Atón o Atón-Ra. Els seus poders eren tan grans que es considerava que s’havia creat a si mateix i era descrit com “el gran deu que es va crear a si mateix” o també com el “creador no creat”.
Al principi del mite, Atón va emergir en silenci de les aigües del Nun, les aigües del Caos sobre el montícul primigenit. Atón tenia una força vital tan universal que va ser capaç de crear vida per si sol, tot-hi que els Els texts de les piràmides inclouen dos versions de com es va realitzar la miraculosa acció:
La primera versió explica com Atón “agafa el seu penis i ejacula per crear els deus bessons Shu i Tefnut”, deus de l’aire i de l’humitat.
Fos com fos, el que era “un es va tornar tres”. La força inusual del seu naixement va enviar a Shu i Tefnut a les aigües del Nun on més tard Atón els va trobar i els va abraçar “perquè el seu ka(ànima) entrés en ells”. Després d’això van aconseguir tenir relacions sexuals a la manera humana i tenir els seus propis fills.
Tefnut va començar la següent fase de la creació al donar a llum al deu de la terra, Geb, i a la deesa del cel, Nut. Atón va col·locar Shu entre Geb i Nut per crear l’estructura bàsica de l’univers. Més enllà del cos arquejat de Nut, que forma el cel, Atón es va endur el Nun a rodejar l’univers i ell, com a “senyor dels límits del cel”, va ser qui va impedir que les aigües del Caos caiguéssin contra el cel per destruir el món.
Abans de que fóssin separats, Geb i Nut van tenir relacions per engendrar quatre fills propis: Osiris, Isis, Neftis i Set. L’antiga llegenda solar va ser adaptada pel sacerdots de l’Heliòpolis per incorporar-li el mite del deu Osiris i dona més ènfasi al descens del deu sol. La presència d’aquests quatre deus en el mite Heliopolità va crear un conjunt de nou deus coneguts com l’Enéada. Van ser els conflictes interns d’aquesta família els que van portar per primer cop la mort al món.
Després de la creació de la gran Enéada, van ser creats molts altres deus d’Egipte, junt amb totes les demés coses de l’univers. La creació de l’ésser humà es va produir després, quant el deu sol va plorar. A mesura que les seves llàgrimes anaven caiguen a la Terra, s’anaven transforman amb humans. D’aquí surt un joc de paraules propi del egipci antic:
- llàgrimes: remyt
- persones: remet
La illa del foc
El segon mite de la creació es va centrar a Khemu (“Ciutat dels Vuit”), el centre de culte del deu Tot. El nom Khemu es vinculava a vuit divinitats conegudes com a “Ogdoad”, terme grec per a vuit, descrits com a “pares i mares que havien sigut abans els deus originals” i “avantpassats del sol”.
Aquest mite també s’inicía en les fosques aigües primigènites, on es concentràven les forces bàsiques, personificades en el Ogdoad, a partir dels quals era possible crear vida: els deus Nun, Heh, Kek i Amón i els seus equivalents femenins Naunet, Hauhet, Kauket i Amonet. Nun i Naunet representaven les forces de les aigües primigènites;Heh i Hauhet la infinitat (o la força de les corrents); Kek i Kauket la foscor; i Amón i Amonet eren la força vital amagada. La força de les seves copulacions van emitir una combustió tan gran a les aigües primigènites que van donar lloc al montícul primigeni, denominat “Illa del Foc”. Després d’aquest acte, el Sol va aparèixer repentinament del montícul per crear la primera sortida del sol.
Al declarar que l’Ogdoad havia creat el Sol, els sacerdots de la Hermópolis van dir que la seva teologia era més antiga que la Heliòpolis.
Ptah, l’artesà
El tercer gran mite de la creació es va centra a Menfis, l’antiga capital egipcia i la seva divinitat principal:Ptah. Venerat desde els principis de l’història egipcia, Ptah va ser considerat clau a la creació, com a molt tard, durant l’Imperi Mig.
Segons els sacerdots de Ptah, el seu Deu era responsable de tota la creació. Fins i tot se li havien atribuit els caràcters masculins i femenins en les aigües del Caos com a Ptah-Nun i Ptah-Naunet i es feia referència a ell com el “pare que va donar vida a Atón, la mare que va donar vida a Atón”.
En la teologia menfita, l’univers es va crear simplement amb el poder del cor de Ptah (els egipcis creien que la ment i l’inteligència es trobaven situades al cor). Després de pensar l’idea de crear el món i els éssers vius (incluits els deus), la va fer realitat mitjançant un simple procés de pronunciar els seus noms:
( Aquest concepte de la pronunciació de paraules no està molt allunyat de l’idea jueva-cristiana de la paraula creadora de Deu.)
“Els deus van néixer a través de Ptah; Atón va agafar forma en el seu cor i en la seva llengua. El mes gran de tots és Ptah, que va donar vida a tots els deus i als seus kas a través del seu cor i la seva llengua, en la que Horus i Tot havien adoptat forma com Ptah. Aquest està en la boca de tots els deus, tots els humans, tot el menjar, totes les coses vives que es mouen. La Enéada de Ptah son les seves dents i els seus llavis, son el semen i les mans d’Atón. Tots els deus van néixer i la Enéada va ser completa. I és que qualsevol paraula de deu va passar a través del que el seu cor va pensar i la seva llengua va dir. I Ptah és Tatenen (el montícul primigèni) que va donar vida als deus i desde on tot comença. És el més poderós de tots els deus, que està content del que ha creat”
Després de crear totes les coses, Ptah les va perfeccionar amb les seves habilitats d’artesà. No resulta sorprenent que Ptah fos un deu molt popular en la classe treballadora, especialment entre els artesans especialitzats, que l’anomenaven el seu patró.
( article aportat per Marc Chico de l'Institució Pere Vergés , Badalona)
dijous, de juliol 12, 2007
Como en todas las civilizaciones antiguas, la cosmogonía ocupa la primera parte de los textos sagrados egipcios, tratando de explicar con el portento y el relato milagroso todo lo que se escapa del reducido ámbito del conocimiento humano.
Los cuatro hijos de Qêb (también Geb), dios de la tierra, y Nut, la diosa del cielo son dos varones y dos hembras (aunque hay versiones que hablan de un quinto hijo al que se llama Horoeris, incluso hay versiones que aseguran que este hijo era el propio Anubis) nacidos en los cinco días epagómenos que cierran el año y que eran considerados particularmente sagrados.
Estos dioses forman la primera generación de seres
Los cuatro primeros dioses se ocupan de esa tierra escogida, velan por ella, o entran en el mundo egipcio para completar el binomio del bien y del mal, de la vida y de la muerte.
El primero de los varones y el mayor de los cuatro, Osiris, es el dios de la fecundidad, la divinidad que representa y sustenta la continuidad de la naturaleza; él es quien hace nacer la semilla, quien la madura y quien agosta los campos; Osiris es el principio de la vida misma.
Isis, su hermana y esposa, reina en igualdad sobre el extenso dominio del Nilo, en perfecta armonía con su hermano. Isis siempre está a la zaga, tras la invención de todas las artes necesarias para desarrollar la vida: desde la molienda del grano hasta las complejas reglas y leyes de la vida familiar.
Neftis, la segunda hermana y la más pequeña de todos, no pudo tener la suerte de Isis la fortuna de ser esposa del buen y hermoso Osiris; por eso Neftis se quedó al margen de la felicidad (según la versión escogida Neftis puede amar a Sêth); también por eso era la representación del resto del país útil, la diosa de las tierras menos afortunadas, las tierras secas junto a los campos de cultivo; las parcelas de secano que no tenían la suerte de ser regularmente anegadas por el agua y el limo del Nilo en sus crecidas anuales.
dijous, de juny 28, 2007
en parlem ?
- Per què ens agrada Egipte a tanta gent?
- què explicarem? Història i piràmides d’Egipte
Prèviament....
1- no oblidar que la civilització egípcia va començar al IV mil·lenni AC. i va arribar fins el segle VII DC. a traves de l’església copta
2- piràmides , temples, mòmies , tombes, faraons no hauria estat possible sense el Nil i la seva crescuda anual
3- el segle XIX al descobrir-se les escenes de les tombes amb camperols treballant alegres varen donar confirmació a teories antigues sobre una civilització beneïda per la geografia
4- recordar la constant preocupació dels egipcis per el nivell de les crescudes…els nilómetres.
5- els deserts representen les barreres naturals que protegien als egipcis de les invasions
6- l’aïllacionisme va tenir efectes negatius i durant molts anys el mon egipci va quedar lligat a velles tradicions, al temps que va provocar un etnocentrisme que els portar a creure que eren un poble beneit per els deus respecte als seus veïns. “ el Nil era únic riu que anava de sud a nord i els demes anaven al reves”
7- com els demes , però , eren iguals a tothom….preferien la llum a la foscor , lo conegut a lo desconegut , lo estable a lo fugisser /canviant , l’obert a lo tancat….. valors i sensacions presents en tota societat civilitzada que se sent segura en el mitja geogràfic que coneix i domina.
Historia d’Egipte
· PRE-DINÀSTIC 6.500 AC al 3.000 AC
· REGNE ANTIC 2575 al 2.134 AC
· I període Entremig 2134 al 2040 AC
· REGNE MIG 2040 al 1640
· II període Entremig 1640 al 1552 AC –
· INVASSIO DELS HIKSES
· REGNE NOU 1550 al 1070 AC
· III període Entremig 1070 al 712 AC DINASTIES NUBIES
· INVASIONS
i. ASSIRIS 525 AC
ii. PERIODE SAITA 404 – 343 AC
iii. PERSES 343 al 332 AC
iv. GRECS
· EPOCA PTOLEMAICA 332 AC al 30 DC
· EPOCA ROMANA 30 DC al 395 DC
diumenge, d’abril 15, 2007
Webs de museos que tienen grandes colecciones de arte Egipcio : Berlin , Turin i Leipzig
http://www.smb.spk-berlin.de/smb/sammlungen/details.php?objID=2&lang=en(museu de Berlín)
http://www.museoegizio.org/(Museu de Turin)
http://www.uni-leipzig.de/~egypt/Museum.htm(museu de Leipzig)
La religió es un conjunt de creences i practiques relacionades amb un o varis deus, amb l’objectiu de mantenir bones relacions amb lo sobrenatural y obtenir els bens que home espera i desitja.
Per arribar a obtenir-ho es construiran temples dedicats als deus per adorar-los i per la seva cura es crearan els sacerdots i les sacerdotesses que seran els encarregats de presentar les ofrenes dels homes als deus.
dilluns, d’abril 09, 2007
Es un edificio tronco-piramidal. Desde el techo se practicaba un pozo en ángulo recto que permitia descender hasta la roca del subsuelo.
El pozo se tapaba con piedras y se disimulaba en el techo de la mastaba, a veces simulando entradas falsas.
dissabte, d’abril 07, 2007
Gaston Camille Charles Maspero (1846-1916)
Francés astuto y corpulento que dirigió el “Service d’Antiquités
Egyptiennes” de 1881 a 1914.
Desde pequeño Maspero mostró mucha aptitud académica
y fue educado en el “Lycée Louis le Grand” y la “École
Normale”. Fue profesor de egiptología en “École des Hautes
Études” y luego de filología y arqueología egipcia en el
“Collège de France” en 1874.
Uno de los descubrimientos más importante salió de una ratería
de la familia Abd el-Rassul en el banco oeste de Luxor. En 1881,
la aparicion en el mercado de antigüedades de pequeños
objetos reales hizo sospechar a los oficiales acerca de un
descubrimiento mayor.
En pocos días se encontró un espectacular escondite lleno de
momias reales en la tumba 320 de Deir el-Bahari , que fueron
rápidamente transportadas al museo del Cairo.
CAPITAL MENFIS
I Narmer
IV Cheops, Chefren,Mycerinos
XVII Amenophis I, Tuthmosis I, Tuthmosis II, Hatshepsut, Tuthmosis III
XVIII Amenophis III, Amenophis VI, Sem En Kha Ra, Tutankhamon, Ay, Hor Em Heb
XIX Ramses I, Seti I, Ramses II,
XXVI Psemmatik I
XXVII Cambyses
XXX Nectanebo II
•Este dibujo aparece en los principales templos Egipcios y su importancia radica en que permite leer sin la aportación de ningún texto escrito la totalidad de la escena primordial del Gran Cataclismo, origen del hundimiento de AHA MEN PTAH, el Edén desaparecido.
•En primer lugar, se encuentra Nut, la reina virgen, madre de Usir (Osiris).
•Sobre la barca de la izquierda se encuentra Osiris, con la cabeza vendada. La mitad trasera de un león esta apoyada sobre las vendas, representando el desorden.